S’anomena endodòncia, d’endo (interior) i doncia (dent) , al conjunt de possibles tractaments de la patologia del teixit pulpar o “nervi”; de les dents deguts a diferents causes, com per exemple la càries profundes o traumatismes dentals.

Normalment baix anestèsia local i amb controls radiogràfics successius, s’aïlla el camp de treball amb un dic de goma i s’obri accés a la cavitat on s’allotja la polpa o «nervi» per mitjà de fresatge de la dent. Després es cateterizan els conductes de les arrels, es buiden de continguts orgànics, es preparen per mitjà d’instruments apropiats (p.ej. llimes) , es desinfecten amb antisèptics i s’omplin tridimensionalment amb un material especial (p.ej. gutaperxa) fins a l’extrem de les arrels. En casos molt complexos es recomana l’ús de tècniques i materials molt específics, per exemple, duta a terme amb magnificación el microscopi quirúrgic o la utilització del diagnòstic radiològic amb tomografia volumètrica en tres dimensions. Tinga en compte que també hi ha professionals dedicats específicament a l’endodòncia que li podran ajudar en este tipus de casos complexos.

També és important, per a entendre què és l’endodòncia, saber que la seua finalitat és  poder conservar funcionalment una dent i els teixits que li rodegen inclòs l’os, la polpa dels quals està danyada, per càries, traumatismes o altres patologies. Ocasionalment com a conseqüència de procediments restauradors o de pròtesi fixa es podria requerir este de tractament.

L’alternativa és la pèrdua de la dent amb les conseqüències que açò comporta, l’alteració de la funcionalitat de la boca o la perduda d’os per exemple.

Els tractaments d’endodòncia o desvitalizaciones permeten mantindre les dents en la boca quan el nervi s’ha vist afectat de manera irreversible.

El procediment consisteix a netejar, desinfectar i retirar el nervi danyat, substituint-lo per un producte anomenat “gutapercha”, de tal manera que el conducte per on discorria el nervi queda segellat de manera segura i lliure de bacteris.

Les causes més freqüent per les quals s’ha de realitzar una endodòncia són les següents:

• Càries
• Traumatismes
• Bruxisme (desgast de les dents pel frec dels mateixos

Posteriorment a l’endodòncia serà necessari fer un seguiment de la mateixa per a verificar la seua efectivitat i evolució.