• Calle del Músico Martínez Valls, 23 46870 Ontinyent, Valencia
  • C/ Gregorio Molina 8,2,646800 Xàtiva, Valencia
  • Ontinyent: 962 383 061
    Xàtiva: 962 281 230

Odontopediatria

L’odontopediatria és una branca de l’odontologia que atén i tracta les distintes malalties bucodentals des de la infància més primerenca fins a finalitzar el creixement. Per tant, l’odontopediatra s’encarregarà d’explorar la cavitat oral del menor i detectar possibles anomalies en la dentició temporal (dents de llet) , així com d’aplicar un procediment i un tractament individualitzats.

La finalitat de l’odontopediatria és evitar que els xiquets patisquen problemes més greus en l’edat adulta. Durant la seua infància, pares o tutors, amb l’ajuda del dentista, són responsables de transmetre al xicotet uns correctes hàbits d’higiene per a assegurar un estat bucodental saludable en el futur.

Cuidem la salut dental dels més xicotets!

Per a nosaltres no hi ha res més important: la teua salut i la de la teua família!

Creiem que és essencial cuidar dels xicotets de casa i aconseguir que tinguen una visió positiva dels tractaments dentals.

Quan he de portar per primera vegada al meu fill/a a revisió?

  • La recomanació general és entre els 6 mesos i el primer any però pots acudir abans.

Des de quan he de raspallar-li les dents?

  • Des que apareix la primera dent. L’important és mantenir neta la cavitat oral.

Quina pasta dentifrícia és més adequada per al meu fill?

  • La Societat Espanyola d’Odontopediatria recomana el raspallat amb pasta des que erupciona la primera dent. Generalment es recomana pastes amb 1000 ppm de fluor.
  • Fins que edat pot portar xupló?
    És recomanable deixar d’utilitzar el xupló o l’hàbit de xuplar-se el dit sempre abans tres anys, ja que pot ocasionar maloclusions.
  • El meu fill/a té taques en les dents, Què puc fer?
    Has d’acudir a l’odontopediatre perquè diagnostique si està relacionat amb alguna patologia. En bebés és freqüent la càries del biberó en les quals és determinant el diagnòstic precoç.
  • El meu fill/a té càries Què puc corregir en la seua dieta?
    S’ha d’evitar qualsevol font de sucre fermentable, ja que és el principal causant de càries. En pacients amb alt índex de càries és aconsellable realitzar una anàlisi de la dieta i seguir les pautes recomanades.

ETAPA BEBÉ:

Xiquets de bolquers i bebés: No biberó en el llit! Les llets, els sucs i les fórmules artificials contenen sucres i produïxen càries!

• Mantín les genives del bebé netes i sanes: massatgea les genives amb una gasa humida.
• No propagues bacteris que causen malalties orals: no compartisques coberts ni gots amb el teu bebé.
• Comença a raspallar-li les dents: recorda usar pasta fluorada. Només has de fregar els fils del raspall amb la pasta.
• Demana cita amb el teu dentista (a partir del primer any del bebé)

ETAPA PREESCOLAR:

Preescolars: Comença amb els bons hàbits com més prompte millor. Raspalla 2 vegades al dia 2 minuts cada vegada!

• El raspallat és important: recorda usar pasta fluorada però posa només l’equivalent a la grandària d’un pésol. Canvia el raspall cada 3-4 mesos.
• Porta-li al dentista regularment: recorda demanar-li cita almenys 1 vegada a l’any
• Deixa el biberó: als 12-16 mesos deixa d’usar el biberó. El pipó ha de deixar-se com més prompte millor i no mantindre-ho més enllà dels 3 anys.
• Que no camine amb el biberó tot el dia: les begudes ensucrada en el biberó afavorixen l’aparició de càries.
• Dóna-li aigua: és important que bega aigua clara.

ETAPA ESCOLAR:

Escolars: demana cita al teu dentista abans de que comencen novament les càries.

• El menjar que porta al col·legi que siga sa: millor que es porte alguna peça de fruita o un entrepà de formatge o pernil que no brioxeria. No li dónes sucs envasat ni begudes carbonatades.
• Protegix les teues dents: si fa esport de contacte físic, assegure’s de que porta el seu protector bucal.
• Els segelladors protegixen la càries: aprofita la consulta al dentista per a preguntar-li pels segelladors.
• Diverses visites al ratolí Pérez: des dels 6 anys fins als 11/12 anys aniran caient les dents de llet.
• Tin el número del teu dentista sempre a mà: a eixes edats els traumatismes dental són molt freqüents.

Es recomana que la primera revisió dental dels xiquets es produïsca quan s’haja complit el primer any de vida. En ella, el dentista revisarà el creixement del maxil·lar i de la mandíbula, la correcta erupció de les dents i descartarà la presència de patologies com la càries.

A més, els pares o tutors podran rebre informació sobre com aconseguir que els seus fills adquirisquen una salut oral apropiada, resoldran dubtes sobre la higiene i el raspallat dental, així com qüestions relacionades amb determinades pràctiques que poden resultar perjudicials per a un correcte desenrotllament bucodental del xiquets.

L’etapa dels 0 als 3 anys es considera de caràcter preventiu. En cas de no existir cap problema, es recomana una visita anual. No obstant això, a partir dels 5 anys, durant el període de recanvi, és aconsellable fer una revisió cada 6 mesos.

Les dents, que es van formant des de la quinta setmana de gestació, solen aparéixer a partir del sext mes de vida i formen la primera dentició de llet, que acaba completant-se aproximadament als dos anys i mig.

Quan la dent està preparat per a erupcionar, la geniva sol inflamar-se, la qual cosa pot ocasionar algunes molèsties en el bebé: irritabilitat, febrícula, augment de la salivació, rebuig d’aliments, diarrea o dermatitis del bolquer. Per a aquells bebés que mostren símptomes de dolor enfront de l’erupció dental, hi ha mètodes molt efectius que contribuiran a fer que calme com l’ús de mossegadors o fregar lleugerament les envies amb un dit net o una cullereta freda.

En el moment en què les primeres dents apareguen, s’han de netejar amb una gasa. Quan erupcionen els molars, serà el moment en què el xicotet podrà usar un raspall de dents corresponents a la seua edat.
La tècnica de raspallat requereix una certa habilitat. És per això , que els pares o tutors hauran d’ajudar als xicotets a raspallar-se les dents. Encara que a partir dels 5 anys el menor puga realitzar-ho només, és fonamental que el progenitor vigile i guie en el cas que ho necessite. Es recomana una supervisió directa fins que el menor complisca els 6-7años.

Les dents es netejaran després de cada menjar i sempre abans d’anar a dormir. Des del principi, ha d’utilitzar-se una pasta dentífrica amb fluor. Per davall dels 3 anys, només han de raspar-se els fils del raspall amb la pasta. Entre els 3 i els 6 anys d’edat ha de fer ús del dentífric en xicotetes quantitats (grandària d’un pésol) . A partir dels 6 anys d’edat es recomana posar pasta de la grandària d’un cigró. Hi ha pastes de dents infantils, encara que l’evidència científica més recent demostra que la seua utilitat és molt limitada pel que s’aconsella usar pasta del menys 1000 ppm (1000 parts per milió) a totes les edats, variant només la quantitat que es posa.

Hi han dades que asseguren que el pipó redueix la incidència de la mort sobtada del lactant i que és un analgèsic en els processos dolorosos que experimenta el bebé. No obstant això, pot produir “maloclusions” si el seu ús es prolonga més enllà dels tres anys.

Pel que fa a la dentició, el pipó està relacionat amb el desenrotllament de la mossegada encreuada superior i l’augment del ressalt; un problema que acaba resolent-se una vegada que s’abandona el seu ús. En el cas de xuplar-se el dit, els efectes en la salutació bucodental poden arribar a ser més greus si no s’interromp a temps: canvia l’orientació de les arcades, provoca la mossegada oberta, produeix la deformació del paladar, ocasiona insuficient desenrotllament del maxil·lar i causa alteracions en el llenguatge.

Segelladors de solcs i fissures: A fi de protegir als xiquets de les càries, s’utilitza aquest mètode que farcida les fissures en la superfície de les dents per a prevenir càries.

Pulpectomia: la pulpectomia és un tractament semblant a l’endodòncia que es realitza en adults, però amb la diferència que la caires afecta una dent de llet.

Obturació: també conegut com a empastat, és una altra tècnica que s’usa per al tractament de la càries. Les càries que no són tractades poden ocasionar, a més de molèsties en el xiquet, greus problemes bucodentals en el futur.

Aplicació fluor: aquest mètode es du a terme per a enfortir l’esmalt dental i prevenir la càries.