Implants

Com recuperar les dents que s’han perdut?
Segons el cas particular de cada pacient, els procediments que existeixen per a reemplaçar les dents perduts són els següents:
• Dents artificials fixes, que estan ubicats sobre el mateix implant i no poden extraure’s.
• Pròtesis dentals caragolades en implants, que només poden retirar-se pel dentista si desitja controlar o higienitzar la seua estructura.
• Pròtesis dentals removibles, que s’uneixen als implants dentals per aportar una major retenció i estabilitat, però poden remoure’s si el pacient ho desitja.

Un implant dental està compost per dos elements que es fixen a la mandíbula del pacient per mitjà d’una intervenció quirúrgica: la pròtesi i la corona. En determinades ocasions hi ha una peça intermèdia entre ambdues estructures.
És essencial que el professional explique amb detall al pacient quines són les tècniques utilitzades en el tractament d’implants dentals i quines cures comporta el postoperatori.

Abans de col·locar un implant, és fonamental conéixer la forma, qualitat i dimensions de l’os on s’allotjarà. Per això, la primera fase és la de diagnòstic i pla de tractament. En aquesta etapa, s’avalua l’estat de la cavitat oral del pacient.
Per triar amb precisió el millor tipus d’implant, és necessari realitzar proves radiològiques que informen detalladament sobre l’os disponible. En el cas que el pacient no tinguera suport ossi suficient per a allotjar l’implante, es pot optar per una cirurgia de regeneració òssia.
Una vegada triat el tipus d’implant, la segona fase consisteix en l’acte quirúrgic de col·locació de l’implant davall anestèsia local. Una vegada finalitzada la intervenció, es disposa una pròtesi temporal mentre que transcorre el període d’osteointegració, que pot durar de 3 a 6 mesos depenent del cas i de la localització de l’implant. Per a saber si l’implant s’ha integrat de forma estable i duradora en l’os, el dentista realitza radiografies de control.
En l’última etapa, anomenada fase protètica, es prenen impressions per a confeccionar el motle que permet realitzar la pròtesi a mesura i es duen a terme diverses proves d’ajust abans de la col·locació final.
En el cas que el pacient haja perdut diverses dents, la rehabilitació es realitza amb ponts suportats per implants. El procés és semblant a l’anterior, a excepció que el pont reposa les dents intermèdies.

Si el pacient segueix correctament les indicacions del dentista, el postoperatori no ha de suposar cap complicació. Para la col·locació de la pròtesi definitiva sobre l’implant és necessari esperar uns mesos, sense comptar el període de cicatrització i la retirada dels punts de sutura.

CIRURGIES:
ELEVACIÓ DE SEN.

Després de repassar el cas concret i estudiar el TAC 3D, el cirurgià valora l’anatomia del sen maxil·lar. Si no és l’adequada per la col·locació d’implants, el cirurgià realitzarà una elevació de si, que consisteix a augmentar verticalment la massa òssia localitzada en la part posterior del maxil·lar. Per això, el cirurgià emprarà els millors biomaterials compatibles amb el pacient.